Els llibres no entenen de moda

Hui ha sigut un dia molt diferent d'allò més habitual perquè havia d'anar a l'institut que està a cinc minuts del centre, que també va ser el meu institut, a donar una xarrada literària sobre el llibre que vaig publicar ja fa quatre anys. El motiu era que els alumnes de 2n i alguns de 3r s'havien llegit el llibre per a classe perquè era una de les lectures obligatòries d'este any i com els havia agradat i els professors em coneixien, van contactar amb mi per a que poguera explicar el procés d'escriure, respondre preguntes o dubtes que tingueren i fer-los veure que jo havia estat en el mateix lloc que ells i amb esforç tot es pot.

Com li havia preguntat a la meua tutora si podia eixir mitja hora abans per fer la xarrada explicant-li el motiu, li ha contat a la resta de professors el tema del meu llibre i han decidit organitzar alguna cosa al centre amb els més majors per al dia del llibre (la mateixa setmana, perquè el 23 és l'ultim dia de vacances) amb la meua intervenció com a escritora per fomentar la lectura.

La veritat és que els xiquets s'han mostrat interessats perquè els pareixia estrany que una mestra haguera escrit un llibre per a la seua edat.

Darrere de la taula del tutor

Quan vas a la reunió de pràctiques prèvia a la teua estada, una de les coses que escoltes normalment per part del tutor és que al col·legi no ens poden deixar molt de temps a soles amb els alumnes, és a dir, el professor no pot desentendre's de la classe encara que sigue tú qui fa la sessió. Una cosa és estar cinc o deu minuts sense ell perquè ha de fer alguna cosa molt important o ha hagut un problema, però una hora sencera sense cap motiu ja és molt de temps.

Hui m'ha ocorregut una cosa pareguda. Jo estava a la meua classe com sempre ajudant a la tutora quan de sobte entra la tutora dels alumnes de cinqué. Resulta que estava buscant-me perquè havia de fer una cosa molt urgent (també és la cap d'estudis) i no hi havia ningú que poguera substituir-la, aleshores estava buscant-me per a fer un examen als seus alumnes que ja havien acordat sobre els temps verbals. Pujant per les escales m'explicava que no em posara nerviosa perquè era una tonteria d'examen, el que passava era que com ho havien fet molt mal fa uns dies volia repetir-ho, l'única cosa que jo havia de fer era triar cinc o sis temps verbals de diferents verbs, les formes no personals, i vigilar-los.

Comprenc que m'haja deixat tota eixa sessió a soles perquè hi havia un problema molt greu a direcció i no hi havia cap professor lliure per a fer de suport. A més a més, m'ha agradat fer-ho perquè mai havia realitzat un examen, encara que haja sigut curt i dels verbs, i això ha fet que augmente els meus coneixements docents front als problemes que poden eixir de sobte un dia de classe.

Per altra banda, als alumnes els ha agradat que haja fet jo l'examen perquè els he donat un poc més de temps que el que dóna la tutora de normal, però com mai havia vigilat un examen no sabia molt bé si deixar més o menys temps.

Viatjar a través dels llibres

Durant aquest periode de pràctiques he de fer una intervenció com a mínim i hem de planificar una unitat didàctica per a desenvolupar-la a l'informe de pràctiques.

La primera vegada que vaig parlar amb la tutora sobre el tema va ser a la setmana de començar la meua estada. Va ajudar-me molt perquè em va deixar triar l'assignatura que jo volguera i també em va dir que si en qualsevol moment m'abellia donar una classe o explicar qualsevol cosa només havia de dir-se'l, que no tenia cap problema. En aquest aspecte, em sent molt afortunada perquè no molts mestres deixen tanta llibertat i ofereixen facilitats als seus alumnes en pràctiques, i això només fa que m'alegre més per haver triat aquest centre de pràctiques.

Per a començar, hem estudiat la guia didàctica de l'assignatura de Valencià, que és l'assignatura que vull donar a classe i que desenvoluparè a l'informe. Hem observat queun dels pròxims temes és el conte, aleshores hem decidit que la majoria de sessions que corresponen a eixa unitat les donarè jo modificant alguns aspectes, ja que a classe segueixen el ritme del llibre majoritàriament però tinc algunes idees que li han agradat a la mestra.

A més a més, com s'apropa el dia del llibre també organitzarem alguna activitat relacionada amb eixe dia i els contes, de manera que els xiquets sàpien perquè es celebra i coneguen alguns contes i autors propis de la Comunitat Valenciana.

Passetjant pel pentagrama

Una de les coses que més m'agraden d'aquest període de pràctiques és que tinc una companya de pràctiques de l'especialitat d'Anglès amb la qual em porte molt bé i m'encanta compartir les experiències de pràctiques amb ella. De fet, la directora li ha encarregat un projecte musical en el qual col·labora el centre amb el liceu francès i m'ha demanat que l'ajude a portar-ho a cap.

Es tracta d'un projecte on el liceu ens envia la lletra d'una cançó sobre Valencia en anglès creada pels propis alumnes i nosaltres hem de posar la música i gravar-la amb els alumnes de 6é i després fem el mateix però a la inversa, en aquest cas són els de 5é els que han de crear la lletra de la cançó i ells posaran la música. Aleshores, hem llegit la lletra que ens han enviat i hem decidit retocar-la un poc perquè era molt simple i curta.

Com hem de crear la música i volem que siga una cançó un poc moguda i divertida, hem agafat la guitarra elèctrica que hi ha a l'aula de Música i he començat a provar acords mentres ella anava explicant-me la idea que portava al cap amb la melodia, així que ja hem començat a estructurar les parts de la cançó i el ritme. Volem tindre-la preparada abans de que arriben les vacances de Pasqüa per motius de temps: com he d'enviar-la abans del 30 d'abril i els xiquets han d'assatjar, els ensenyarem la cançó abans de Pasqüa, tindran totes les vacances per a assatjar-la a casa i quan tornem li dedicarem un dia a preparar-la entre tots i al dia següent la gravarem.

Lletra de la cançó sense els acords

Planta afecte i creixerà amor

Hui he donat la primera classe de Plàstica de la meua vida. En realitat, la professora, que és la mateixa que dóna Anglès, li diu Arts and Crafts perquè imparteix l'assignatura en anglès. És curiós escoltar les classes en anglès perquè mai havia imaginat que aquesta assignatura es podria donar en altra llengua que no fora castellà o valencià.

Per a començar, he explicat als xiquets el que anàvem a fer i perquè. El treball que hem fet ens ha ocupat una sessió i part d'una altra perquè hem fet un mural on es pot observar un arbre de l'amistat. Per fer-ho, primer he dibuixat sobre el paper una gran mà que feia de tronc de l'arbre i mentrestant els alumnes havien de dibuixar un gran cor en un full i pintar-ho d'un color. Quan he acabat de dibuixar el tronc, he cridat a cadascú d'ells per a que l'ompliren amb la punta dels seus dits pintats i alguns han posat també la mà.

Com la part baixa del mural pareixia buida, he decidit dibuixar també unes flors que han pintat els xiquets i així aprofitava per a que la pintura estiguera seca. Durant eixe temps, els alumnes havien acabat els seus cors i havien escrit dins d'ells paraules com amistat, amor, alegría...en anglès, clar. Quan he recollit tots els fulls, la professora d'Anglès i jo hem retallat els cors i els hem afegit amb pegament de manera que formaren la copa de l'arbre.

Per finalitzar, hem posat damunt el títol i hem explicat als estudiants que es tractava d'un arbre que representa l'amistat, totes les coses bones que fem i fan els amics i que cal cuidar-ho.

Un dia de traca

Com el centre li dedica una setmana sencera a les activitats de la setmana cultural no celebren les falles. L'única activitat fallera que es realitza és una globotà feta pels d'Educació Infantil, però com la majoria dels meus alumnes són fallers i s'han posat tristos al veure que era el primer any que no participen he decidit parlar amb la professora perquè fem quelcom relacionat amb les falles.

El trimestre està a punt d'acabar, així que cal preparar els portafolis de cada alumne amb totes les fitxes que han realitzat i buscar un dibuix per a posar-ho de portada. Com la tutora m'ha deixat encarregar-me d'això, he buscat dibuixos de falles fins a trobar alguns que pense que els ha agradat a tots. Mentres ells els pintaven els he posat música valenciana tradicional de fons perquè se sentiren més animats: el Ramonet, la manta al coll...

A més a més, com em dóna temps a anar cada dia a la mascletà sempre em pregunten si ha estat divertida, aleshores he decidit posar també un vídeo de la mascletà de hui que els ha encantat perquè era molt bona. Puc dir que hui ha sigut un dia molt faller i que els xiquets han eixit feliços.

El color dels somriures

Normalment, i sempre que puc, a l'hora del pati estic fora vigilant als xiquets encara que no li toque pati a la meua tutora. Una de les raons és perquè no m'agrada estar dins del centre tot el dia sense sentir l'aire, però també és perquè crec que durant els patis pots aprendre molt dels xiquets: els jocs als que juguen, el seu comportament amb la resta de companys d'altres cursos... una manera de conèixer-los més enllà de l'aula.

L'hora del pati de hui m'ha cridat molt l'atenció, perquè una de les meues alumnes s'ha apropat a mi i m'ha preguntat quin era el meu color preferit. Quan li he contestat que era el blau ha posat una cara de sorpresa i li he preguntat perquè li extranyava tant.

-Perquè el blau és el color de la tristesa- m'ha dit-, i tú eres molt alegre!

M'he quedat reflexionant en això perquè no m'esperava eixa resposta i no sabia cóm eixir de la situació. Aleshores li he preguntat que perquè deia que el blau era el color de la tristesa. La resposta ha sigut clara i directa:

-Quan veig un dibuix on algú plora les llàgrimes són de color blau.

Hem continuat parlant dels colors: que si el roig era estar enfadat, que el rosa era el color dolç... i cada vegada s'apropaven més xiquets a escoltar i participar en la conversació diguent què representava cada color per a ells. Ha arribat un moment en el qual no sabia de quin color haviem parlat i de quin no, aleshores els he volgut preguntar una cosa per a que reflexionaren sobre la relación entre els color i els sentiments.

-Si el color blau és la tristesa i el color roig la ira, quin és el color que representa l'alegria?- he preguntat.

-El groc!- ha contestat la mateixa alumna que s'havia apropat al principi i alguns alumnes més.

-I perquè?

-Obviament perquè és el color del sol- ha dit com si fora la resposta més evident del món-, i al sol sempre hi ha que dibuixar-li un somriure perquè està alegre.

Per sort, mentres responia ha tocat el timbre i els he dit que es foren a la fila perquè, sincerament, no sabia què respondre. M'ha paregut un tema molt abstracte com per a que uns xiquets de 1r de Primària puguen comprendre-lo! Però si una cosa m'ha quedat clara és que els alumnes, encara  que passes molt de temps amb ells, sempre poden sorprendre't!

Ja fa olor a pòlvora!

Després de setmanes acostumant-me a la rutina de l'escola ara va i he de canviar-la! Perquè? Doncs perquè és 1 de març i ja estem a la volta de l'esquina de les falles, i com m'agraden molt vull anar a totes les mascletàs possibles! Així que Mery i jo, en lloc de tornar a casa, descansar i menjar tranquilament, eixirem depressa del colegi per agafar el metro, veure la mascletà, menjar pel camí i tornar correguent a classe com hem fet hui.

Una de les coses que més m'agraden del colegi és l'horari, perquè acabem o a les 12:30 o a les 13:15 i són hores que et donen el suficient temps per a fer diverses coses (com anar a la mascletà, comprar o fer una becadeta abans de menjar). A més a més, com les classes per la vesprada començen a les 15:30 als alumnes també els dona temps de menjar i jugar un poquet com he pogut observar els dies que m'he quedat a menjar a l'escola. L'únic problema que li veig és que arriben a classe molt alterats i costa molt calmar-los, així que de vegades Sia fa exercicis de relaxació i els posa música relaxant.

A banda de tot això, m'ha sorprés una cosa, i es que per falles no fan cap activitat. És veritat que dedicar tota una setmana a les activitats culturals ja és "perdre" moltes hores lectives, però també podrien adaptar la Setmana Cultural a uns 3 dies o així i celebrar les Falles, més que res perquè molts dels alumnes són fallers (de fet, una alumna del centre és de la Cort Infantil de València).

Ja veurem com acabe amb tant de moviment entre les Falles, els actes de música fallers i les classes. Però com diem la meua mare i jo moltes vegades, "si estàs bona per a eixir estàs bona per a treballar", així que mans a l'obra!

Un menjar gal·làctic

Hui la meua companya de Pràctiques i jo ens hem quedat al menjador perquè venien a visitar-nos alguns persontages de la saga de pel·lícules de Star Wars i clar, com és una de les nostres preferides haviem de menjar al cole per a conèixer-los.

Al principi, quan han entrat al primer torn de menjador que era quan menjàven els alumnes d'Infantil iels de 1r i 2n de Primària, uns poquets xiquets s'han posat a plorar perquè els donàven por "els malos", és a dir, Darth Vader i un Stormtrooper. Tot ha començat perquè la història era que si no es menjaven tot el plat vindrien els malvats a menjar-se el seu dinar i clar, molts d'ells creien que eren de veritat i no persones disfressades, però al final s'ha solucionat tot.

Al segon torn, com els xiquets ja eren més majors no ha hagut cap problema i els ha agradat la visita. Després els persontages han eixit al pati per a jugar i parlar amb els alumnes. Al final hem acabat jugant nosaltres també amb Chewbacca, el Stormtrooper i Darth Vader i convencent-los per a ballar el "No rompas más mi pobre corazón".

     

Quin caos!

Hui ha sigut l'últim dia de la Setmana Cultural i la veritat és que estic tan esgotada de tantes activitats que vull tornar a fer classe normal.

El dilluns vam començar amb una sessió de creació de frases motivadores, vam explicar en qué consistien les frases motivadores i vam donar exemples. Després continuarem contant acudits perquè per la vesprada els de 6é organitzaven un "Club de la Comèdia" i alguns dels meus alumnes volien participar i per últim vam jugar al parxis.

El dimarts va començar amb una gymkana deportiva on participaven tots els cursos i havien diferents estacions: bàsquet, bolos, la corda, sambori... Van disfrutar moltíssim perquè podien interactuar amb els xiquets d'altres cursos. Per la vesprada, els pares de l'AMPA van organitzar un berenar per a alumnes, pares i professors, però jo no vaig poder anar perquè tenia reunió de Pràctiques.

El dimecres va ser el dia de l'excursió al teatre, però no hi havia llocs lliures als autobusos i el teatre estava massa lluny com per a anar en metro, així que la meua companya de pràctiques (Mery) i jo no anarem i ja que teniem el matí lliure, vaig aprofitar per a anar al meu antic institut per a parlar amb els professors perquè tenia que donar una xarrada literària i així podiem aprofitar per a organitzarla. La vesprada la vam titolar "La vesprada del GRAN BINGO", perquè els haviem parlat del joc del bingo i els va encantar. A més a més, era una manera de treballar els nombres i s'emocionaven cada vegada que eixia un nombre que tenien al cartó. Estaven superatents!

El dijous es va fer una altra gymkana però diferent, aquesta va ser de jocs tradicionals com les telles, les xapes o el canut. Com qüasi tots els xiquets no coneixien cap dels jocs els va organitzar l'avi d'un d'ells i va explicar qué s'havia de fer en cada parada. El fet que siguera l'avi d'un alumne l'organitzador d'una de les activitats va alegrar als alumnes, que es sentien molt contents de que un familiar participara en la seua Setmana Cultural. Per la vesprada es va fer el gran passacarrer de Carnestoltes. Això consistia en que totes les classes desfilaven al pati davant de les altres classes amb una cançó que havien escollit: una classe anava de fitxes de dominó, altra de fitxes de parxís... Però el que més en va a gradar va ser quan vam eixir del colegi per a donar-li la volta desfilant, perquè el meu germà i jo vam obrir el passacarrer tocant la dolçaina i el tabal i els xiquets, pares i professors eren la comitiva que ens seguia. Tant els xiquets com la gent major van quedar encantats perquè mai els havia acompanyat música en directe en Carnestoltes i nosaltres tocant i vestits de fallers (com vestim els dolçainers i tabaleters normalment) vam disfrutar moltissim.

Hui ha sigut el dia més light, perquè els xiquets estaven ja cansat així que les activitats programades han sigut un contacontes, que els ha encantat, i veure una pel·lícula d'animació després del pati per a relaxar-se.

El meu germà i jo tocant la dolçaina i el tabal durant el pasacarrer de Carnestoltes. Les fotos estan esborronades per mantindre la privacitat del meu germà

Preparem Carnestoltes!

La setmana que ve celebrarem la Setmana Cultural i estem posant a punt totes les activitats programades relacionades amb els jocs tradicionals, que és el tema d'aquest any. Durant tota la setmana es faran activitats i no hi haurà classe. Els dies més especials són el dimecres i el dijous; el dimecres els alumnes s'en van d'excursió al teatre i el dijous per la vesprada és Carnestoltes.

Com hem anat amb el temps just, hui divendres Sia i jo hem intentat acabar de retallar els cartons que portaran els xiquets com a disfressa perquè aquest any es disfressen de "Qui es qui?", aleshores la disfressa es basa en dos rectangles grans de cartó pintats de blau i roig i retallats per dins de manera que els alumnes siguen els personatges i porten baix el seu nom.

A més a més, també hem llegit per primera vegada els missatges de la Caixa dels Sentiments, i la veritat és que hi havia missatges de moltes classes! La veritat és que la majoria dels missatges eren per a donar les gràcies a Sia per ser tan bona mestra i per a mi per haver fet una "caixa tan xula", però també hi havien molts que eren per a donar les gràcies a companys per haver-li'ls ajudat en mates, per jugar amb ells a la pilota, per compartir l'esmorçar quan algú no en tenia... Crec que ha sigut molt bona idea posar en marxa la caixa, perquè estaven molt contents de sentir-se útils a la classe (això sí, han de millorar la ortografía).

Aprendre amb sentiments

Porte ja una setmana de pràctiques i m'he donat compte de les grans diferències que hi ha entre els xiquets de 1r de Primàriai i els d'Infantil i la resta. No em referisc en el tema de maduresa ni de l'aprenentatge de coneixements complexos, sino en la mostra de sentiments que pots apreciar de cada alumne. 

La tutora em deia que els xiquets de 1r i 2n són els més durs d'ensenyar perquè hi ha que tindre molta paciència però també són els més agraïts. Llavors et trobes amb un treball molt sacrificat però també molt satisfactori perquè tota eixa "paciència" torna a tu amb forma de besos, dibuixos, abraços...

Per aquest motiu quan Sia, la meua tutora, em va dir que volia fer una "caixa de sentiments" per a la classe li vaig dir que m'agradaria molt encarregar-me de fer-la. L'objectiu de la caixa és reforçar els pensaments i actes positius mitjançant missatges que escriguen i posen dins de la caixa els alumnes nombrant un acte positiu que ha fet un company o companya per ells. D'aquesta manera es pot potenciar els favors entre els alumnes de manera que es posen contents sentint-se útils.

Al principi no sabia comr fer-la perquè no volia que fora una caixa simple, volia que cada vegada que ells veren la caixa els animase i fomentara l'escriptura dels missatges, així que vaig agafar una caixa de mocadors i la vaig cobrir amb paper de diferents colors per tal de que fora una caixa colorida. Després vaig decidir anar més enllà i dibuixar als personatges principals de la pel·lícula Inside Out (Alegría, Tristesa, Ira, Por i Fàstic), una pel·lícula que els encanta i que tracta la intel·ligència emocional.

Han quedat molt contents amb la caixa i durant el dia de hui no han parat d'escriure missatges i omplir-la. Cada divendres buidarem la caixa i llegirem en veu alta els missatges. Estic nerviosa per veure què han escrit.

Este ha sigut el resultat de la Caixa dels sentiments:

Canviant la rutina

Hui és el tercer dia de pràctiques i començe a pensar que aquesta aventura serà un repte més dificil del que em pensava perquè a la classe hi ha un xiquet i una xiqueta amb trastorn d'espectre autista i necessiten una atenció constant, ja que el seu grau de dependència és molt elevat. Crec que en aquest aspecte les escoles no reben l'ajuda necessària per dedicar l'atenció suficient en casos com aquest, perquè és impossible que una sola profesora puga donar classe a vint alumnes dels quals dos tenen necessitats especials. És totalment impossible!

Deixant a un costat el tema, estic integrant-me bastant bé a la rutina escolar de la classe: els xiquets em demanen ajuda, la tutora compta amb mi per decidir o fer les coses, els professors m'ofereixen explicar alguns conceptes o activitats... estic molt contenta. La veritat és que al principi dubtava de la meua elecció perquè pensava que a un cole tan xicotet no es farien moltes coses o activitats "especial", però no és així. S'està organitzant la Setmana Cultural, que començarà dins de dos setmanes, i també les disfresses de Carnestoltes, que també es celebrarà eixa setmana.

Encara tinc que adaptar-me totalment a la vida escolar, però crec que no hi  haurà cap cosa que faça que les meues pràctiques siguen avorrides i insofribles.

Comença l'aventura

Hui ha sigut un dia tan intens que quan he arribat a casa he decidit gitar-me un poquet després de berenar, no m'he donat compte de l'esgotament i he dormit fins a les 11 de la nit.

La veritat es que estic molt contenta perquè el dia de hui ha sigut molt bó. M'ha tocat fer les pràctiques a la classe de 1r de Primària, que era el curs que jo preferia, perquè la mestra necessita molta ajuda amb els xiquets. Només arribar a classe els xiquets ja interactuaven amb mi i em tractaven com una mestra més, una cosa dificil tenint en compte que era el primer dia i no em coneixien de res.

Per altra banda, la mestra és molt bona i fa dinàmiques les seues classes, cosa que considere molt important ja que això fomenta l'interès dels alumnes. Ha resolt tots els meus dubtes i m'ha ajudat molt a integrar-me a la vida de l'escola informant-me de moltes coses.

A més a més, com l'escola segueix el programa educatiu en valencià, això m'ajuda a practicar la llengua, desenvolupar-me amb ella i ajudar als xiquets a aprendre-la.

Al ser el primer dia no m'ha donat temps a descobrir moltes coses, però temps al temps. Al llarg de la setmana continuarè amb els meus descobriments i sensacions. Això només és el principi d'una gran aventura!

Últimes hores

Pensava que hui estaria molt nerviosa i que no podria dormir, ja que en qüestió d'hores començe les que seran les últimes pràctiques de la carrera, però veig que no és així. Crec que és perquè ja m'he acostumat a aquesta espera durant la resta de cursos, perquè és el moment que tots els alumnes esperem amb ganes, il·lusió i nervis, i crec que per això ja he malgastat tots els nervis que em quedaven. No obstant, també sé que en qüestió d'hores m'embarcaré en una aventura molt intensa, llavors no puc sentir-me nerviosa perquè sé que tot el que vinga serà un repte i he d'estar amb tota l'energia al complet per a enfrontar-me a ella.

Demà serà un gran dia amb moltes vivències i novetats, i jo l'espere amb moltes ganes i les piles carregades.

Finsa l'escola i més enllà!