Un menjar gal·làctic

Hui la meua companya de Pràctiques i jo ens hem quedat al menjador perquè venien a visitar-nos alguns persontages de la saga de pel·lícules de Star Wars i clar, com és una de les nostres preferides haviem de menjar al cole per a conèixer-los.

Al principi, quan han entrat al primer torn de menjador que era quan menjàven els alumnes d'Infantil iels de 1r i 2n de Primària, uns poquets xiquets s'han posat a plorar perquè els donàven por "els malos", és a dir, Darth Vader i un Stormtrooper. Tot ha començat perquè la història era que si no es menjaven tot el plat vindrien els malvats a menjar-se el seu dinar i clar, molts d'ells creien que eren de veritat i no persones disfressades, però al final s'ha solucionat tot.

Al segon torn, com els xiquets ja eren més majors no ha hagut cap problema i els ha agradat la visita. Després els persontages han eixit al pati per a jugar i parlar amb els alumnes. Al final hem acabat jugant nosaltres també amb Chewbacca, el Stormtrooper i Darth Vader i convencent-los per a ballar el "No rompas más mi pobre corazón".

     

Quin caos!

Hui ha sigut l'últim dia de la Setmana Cultural i la veritat és que estic tan esgotada de tantes activitats que vull tornar a fer classe normal.

El dilluns vam començar amb una sessió de creació de frases motivadores, vam explicar en qué consistien les frases motivadores i vam donar exemples. Després continuarem contant acudits perquè per la vesprada els de 6é organitzaven un "Club de la Comèdia" i alguns dels meus alumnes volien participar i per últim vam jugar al parxis.

El dimarts va començar amb una gymkana deportiva on participaven tots els cursos i havien diferents estacions: bàsquet, bolos, la corda, sambori... Van disfrutar moltíssim perquè podien interactuar amb els xiquets d'altres cursos. Per la vesprada, els pares de l'AMPA van organitzar un berenar per a alumnes, pares i professors, però jo no vaig poder anar perquè tenia reunió de Pràctiques.

El dimecres va ser el dia de l'excursió al teatre, però no hi havia llocs lliures als autobusos i el teatre estava massa lluny com per a anar en metro, així que la meua companya de pràctiques (Mery) i jo no anarem i ja que teniem el matí lliure, vaig aprofitar per a anar al meu antic institut per a parlar amb els professors perquè tenia que donar una xarrada literària i així podiem aprofitar per a organitzarla. La vesprada la vam titolar "La vesprada del GRAN BINGO", perquè els haviem parlat del joc del bingo i els va encantar. A més a més, era una manera de treballar els nombres i s'emocionaven cada vegada que eixia un nombre que tenien al cartó. Estaven superatents!

El dijous es va fer una altra gymkana però diferent, aquesta va ser de jocs tradicionals com les telles, les xapes o el canut. Com qüasi tots els xiquets no coneixien cap dels jocs els va organitzar l'avi d'un d'ells i va explicar qué s'havia de fer en cada parada. El fet que siguera l'avi d'un alumne l'organitzador d'una de les activitats va alegrar als alumnes, que es sentien molt contents de que un familiar participara en la seua Setmana Cultural. Per la vesprada es va fer el gran passacarrer de Carnestoltes. Això consistia en que totes les classes desfilaven al pati davant de les altres classes amb una cançó que havien escollit: una classe anava de fitxes de dominó, altra de fitxes de parxís... Però el que més en va a gradar va ser quan vam eixir del colegi per a donar-li la volta desfilant, perquè el meu germà i jo vam obrir el passacarrer tocant la dolçaina i el tabal i els xiquets, pares i professors eren la comitiva que ens seguia. Tant els xiquets com la gent major van quedar encantats perquè mai els havia acompanyat música en directe en Carnestoltes i nosaltres tocant i vestits de fallers (com vestim els dolçainers i tabaleters normalment) vam disfrutar moltissim.

Hui ha sigut el dia més light, perquè els xiquets estaven ja cansat així que les activitats programades han sigut un contacontes, que els ha encantat, i veure una pel·lícula d'animació després del pati per a relaxar-se.

El meu germà i jo tocant la dolçaina i el tabal durant el pasacarrer de Carnestoltes. Les fotos estan esborronades per mantindre la privacitat del meu germà

Preparem Carnestoltes!

La setmana que ve celebrarem la Setmana Cultural i estem posant a punt totes les activitats programades relacionades amb els jocs tradicionals, que és el tema d'aquest any. Durant tota la setmana es faran activitats i no hi haurà classe. Els dies més especials són el dimecres i el dijous; el dimecres els alumnes s'en van d'excursió al teatre i el dijous per la vesprada és Carnestoltes.

Com hem anat amb el temps just, hui divendres Sia i jo hem intentat acabar de retallar els cartons que portaran els xiquets com a disfressa perquè aquest any es disfressen de "Qui es qui?", aleshores la disfressa es basa en dos rectangles grans de cartó pintats de blau i roig i retallats per dins de manera que els alumnes siguen els personatges i porten baix el seu nom.

A més a més, també hem llegit per primera vegada els missatges de la Caixa dels Sentiments, i la veritat és que hi havia missatges de moltes classes! La veritat és que la majoria dels missatges eren per a donar les gràcies a Sia per ser tan bona mestra i per a mi per haver fet una "caixa tan xula", però també hi havien molts que eren per a donar les gràcies a companys per haver-li'ls ajudat en mates, per jugar amb ells a la pilota, per compartir l'esmorçar quan algú no en tenia... Crec que ha sigut molt bona idea posar en marxa la caixa, perquè estaven molt contents de sentir-se útils a la classe (això sí, han de millorar la ortografía).

Aprendre amb sentiments

Porte ja una setmana de pràctiques i m'he donat compte de les grans diferències que hi ha entre els xiquets de 1r de Primàriai i els d'Infantil i la resta. No em referisc en el tema de maduresa ni de l'aprenentatge de coneixements complexos, sino en la mostra de sentiments que pots apreciar de cada alumne. 

La tutora em deia que els xiquets de 1r i 2n són els més durs d'ensenyar perquè hi ha que tindre molta paciència però també són els més agraïts. Llavors et trobes amb un treball molt sacrificat però també molt satisfactori perquè tota eixa "paciència" torna a tu amb forma de besos, dibuixos, abraços...

Per aquest motiu quan Sia, la meua tutora, em va dir que volia fer una "caixa de sentiments" per a la classe li vaig dir que m'agradaria molt encarregar-me de fer-la. L'objectiu de la caixa és reforçar els pensaments i actes positius mitjançant missatges que escriguen i posen dins de la caixa els alumnes nombrant un acte positiu que ha fet un company o companya per ells. D'aquesta manera es pot potenciar els favors entre els alumnes de manera que es posen contents sentint-se útils.

Al principi no sabia comr fer-la perquè no volia que fora una caixa simple, volia que cada vegada que ells veren la caixa els animase i fomentara l'escriptura dels missatges, així que vaig agafar una caixa de mocadors i la vaig cobrir amb paper de diferents colors per tal de que fora una caixa colorida. Després vaig decidir anar més enllà i dibuixar als personatges principals de la pel·lícula Inside Out (Alegría, Tristesa, Ira, Por i Fàstic), una pel·lícula que els encanta i que tracta la intel·ligència emocional.

Han quedat molt contents amb la caixa i durant el dia de hui no han parat d'escriure missatges i omplir-la. Cada divendres buidarem la caixa i llegirem en veu alta els missatges. Estic nerviosa per veure què han escrit.

Este ha sigut el resultat de la Caixa dels sentiments:

Canviant la rutina

Hui és el tercer dia de pràctiques i començe a pensar que aquesta aventura serà un repte més dificil del que em pensava perquè a la classe hi ha un xiquet i una xiqueta amb trastorn d'espectre autista i necessiten una atenció constant, ja que el seu grau de dependència és molt elevat. Crec que en aquest aspecte les escoles no reben l'ajuda necessària per dedicar l'atenció suficient en casos com aquest, perquè és impossible que una sola profesora puga donar classe a vint alumnes dels quals dos tenen necessitats especials. És totalment impossible!

Deixant a un costat el tema, estic integrant-me bastant bé a la rutina escolar de la classe: els xiquets em demanen ajuda, la tutora compta amb mi per decidir o fer les coses, els professors m'ofereixen explicar alguns conceptes o activitats... estic molt contenta. La veritat és que al principi dubtava de la meua elecció perquè pensava que a un cole tan xicotet no es farien moltes coses o activitats "especial", però no és així. S'està organitzant la Setmana Cultural, que començarà dins de dos setmanes, i també les disfresses de Carnestoltes, que també es celebrarà eixa setmana.

Encara tinc que adaptar-me totalment a la vida escolar, però crec que no hi  haurà cap cosa que faça que les meues pràctiques siguen avorrides i insofribles.

Comença l'aventura

Hui ha sigut un dia tan intens que quan he arribat a casa he decidit gitar-me un poquet després de berenar, no m'he donat compte de l'esgotament i he dormit fins a les 11 de la nit.

La veritat es que estic molt contenta perquè el dia de hui ha sigut molt bó. M'ha tocat fer les pràctiques a la classe de 1r de Primària, que era el curs que jo preferia, perquè la mestra necessita molta ajuda amb els xiquets. Només arribar a classe els xiquets ja interactuaven amb mi i em tractaven com una mestra més, una cosa dificil tenint en compte que era el primer dia i no em coneixien de res.

Per altra banda, la mestra és molt bona i fa dinàmiques les seues classes, cosa que considere molt important ja que això fomenta l'interès dels alumnes. Ha resolt tots els meus dubtes i m'ha ajudat molt a integrar-me a la vida de l'escola informant-me de moltes coses.

A més a més, com l'escola segueix el programa educatiu en valencià, això m'ajuda a practicar la llengua, desenvolupar-me amb ella i ajudar als xiquets a aprendre-la.

Al ser el primer dia no m'ha donat temps a descobrir moltes coses, però temps al temps. Al llarg de la setmana continuarè amb els meus descobriments i sensacions. Això només és el principi d'una gran aventura!

Últimes hores

Pensava que hui estaria molt nerviosa i que no podria dormir, ja que en qüestió d'hores començe les que seran les últimes pràctiques de la carrera, però veig que no és així. Crec que és perquè ja m'he acostumat a aquesta espera durant la resta de cursos, perquè és el moment que tots els alumnes esperem amb ganes, il·lusió i nervis, i crec que per això ja he malgastat tots els nervis que em quedaven. No obstant, també sé que en qüestió d'hores m'embarcaré en una aventura molt intensa, llavors no puc sentir-me nerviosa perquè sé que tot el que vinga serà un repte i he d'estar amb tota l'energia al complet per a enfrontar-me a ella.

Demà serà un gran dia amb moltes vivències i novetats, i jo l'espere amb moltes ganes i les piles carregades.

Finsa l'escola i més enllà!