Els llibres no entenen de moda

Hui ha sigut un dia molt diferent d'allò més habitual perquè havia d'anar a l'institut que està a cinc minuts del centre, que també va ser el meu institut, a donar una xarrada literària sobre el llibre que vaig publicar ja fa quatre anys. El motiu era que els alumnes de 2n i alguns de 3r s'havien llegit el llibre per a classe perquè era una de les lectures obligatòries d'este any i com els havia agradat i els professors em coneixien, van contactar amb mi per a que poguera explicar el procés d'escriure, respondre preguntes o dubtes que tingueren i fer-los veure que jo havia estat en el mateix lloc que ells i amb esforç tot es pot.

Com li havia preguntat a la meua tutora si podia eixir mitja hora abans per fer la xarrada explicant-li el motiu, li ha contat a la resta de professors el tema del meu llibre i han decidit organitzar alguna cosa al centre amb els més majors per al dia del llibre (la mateixa setmana, perquè el 23 és l'ultim dia de vacances) amb la meua intervenció com a escritora per fomentar la lectura.

La veritat és que els xiquets s'han mostrat interessats perquè els pareixia estrany que una mestra haguera escrit un llibre per a la seua edat.

Darrere de la taula del tutor

Quan vas a la reunió de pràctiques prèvia a la teua estada, una de les coses que escoltes normalment per part del tutor és que al col·legi no ens poden deixar molt de temps a soles amb els alumnes, és a dir, el professor no pot desentendre's de la classe encara que sigue tú qui fa la sessió. Una cosa és estar cinc o deu minuts sense ell perquè ha de fer alguna cosa molt important o ha hagut un problema, però una hora sencera sense cap motiu ja és molt de temps.

Hui m'ha ocorregut una cosa pareguda. Jo estava a la meua classe com sempre ajudant a la tutora quan de sobte entra la tutora dels alumnes de cinqué. Resulta que estava buscant-me perquè havia de fer una cosa molt urgent (també és la cap d'estudis) i no hi havia ningú que poguera substituir-la, aleshores estava buscant-me per a fer un examen als seus alumnes que ja havien acordat sobre els temps verbals. Pujant per les escales m'explicava que no em posara nerviosa perquè era una tonteria d'examen, el que passava era que com ho havien fet molt mal fa uns dies volia repetir-ho, l'única cosa que jo havia de fer era triar cinc o sis temps verbals de diferents verbs, les formes no personals, i vigilar-los.

Comprenc que m'haja deixat tota eixa sessió a soles perquè hi havia un problema molt greu a direcció i no hi havia cap professor lliure per a fer de suport. A més a més, m'ha agradat fer-ho perquè mai havia realitzat un examen, encara que haja sigut curt i dels verbs, i això ha fet que augmente els meus coneixements docents front als problemes que poden eixir de sobte un dia de classe.

Per altra banda, als alumnes els ha agradat que haja fet jo l'examen perquè els he donat un poc més de temps que el que dóna la tutora de normal, però com mai havia vigilat un examen no sabia molt bé si deixar més o menys temps.

Viatjar a través dels llibres

Durant aquest periode de pràctiques he de fer una intervenció com a mínim i hem de planificar una unitat didàctica per a desenvolupar-la a l'informe de pràctiques.

La primera vegada que vaig parlar amb la tutora sobre el tema va ser a la setmana de començar la meua estada. Va ajudar-me molt perquè em va deixar triar l'assignatura que jo volguera i també em va dir que si en qualsevol moment m'abellia donar una classe o explicar qualsevol cosa només havia de dir-se'l, que no tenia cap problema. En aquest aspecte, em sent molt afortunada perquè no molts mestres deixen tanta llibertat i ofereixen facilitats als seus alumnes en pràctiques, i això només fa que m'alegre més per haver triat aquest centre de pràctiques.

Per a començar, hem estudiat la guia didàctica de l'assignatura de Valencià, que és l'assignatura que vull donar a classe i que desenvoluparè a l'informe. Hem observat queun dels pròxims temes és el conte, aleshores hem decidit que la majoria de sessions que corresponen a eixa unitat les donarè jo modificant alguns aspectes, ja que a classe segueixen el ritme del llibre majoritàriament però tinc algunes idees que li han agradat a la mestra.

A més a més, com s'apropa el dia del llibre també organitzarem alguna activitat relacionada amb eixe dia i els contes, de manera que els xiquets sàpien perquè es celebra i coneguen alguns contes i autors propis de la Comunitat Valenciana.

Passetjant pel pentagrama

Una de les coses que més m'agraden d'aquest període de pràctiques és que tinc una companya de pràctiques de l'especialitat d'Anglès amb la qual em porte molt bé i m'encanta compartir les experiències de pràctiques amb ella. De fet, la directora li ha encarregat un projecte musical en el qual col·labora el centre amb el liceu francès i m'ha demanat que l'ajude a portar-ho a cap.

Es tracta d'un projecte on el liceu ens envia la lletra d'una cançó sobre Valencia en anglès creada pels propis alumnes i nosaltres hem de posar la música i gravar-la amb els alumnes de 6é i després fem el mateix però a la inversa, en aquest cas són els de 5é els que han de crear la lletra de la cançó i ells posaran la música. Aleshores, hem llegit la lletra que ens han enviat i hem decidit retocar-la un poc perquè era molt simple i curta.

Com hem de crear la música i volem que siga una cançó un poc moguda i divertida, hem agafat la guitarra elèctrica que hi ha a l'aula de Música i he començat a provar acords mentres ella anava explicant-me la idea que portava al cap amb la melodia, així que ja hem començat a estructurar les parts de la cançó i el ritme. Volem tindre-la preparada abans de que arriben les vacances de Pasqüa per motius de temps: com he d'enviar-la abans del 30 d'abril i els xiquets han d'assatjar, els ensenyarem la cançó abans de Pasqüa, tindran totes les vacances per a assatjar-la a casa i quan tornem li dedicarem un dia a preparar-la entre tots i al dia següent la gravarem.

Lletra de la cançó sense els acords

Planta afecte i creixerà amor

Hui he donat la primera classe de Plàstica de la meua vida. En realitat, la professora, que és la mateixa que dóna Anglès, li diu Arts and Crafts perquè imparteix l'assignatura en anglès. És curiós escoltar les classes en anglès perquè mai havia imaginat que aquesta assignatura es podria donar en altra llengua que no fora castellà o valencià.

Per a començar, he explicat als xiquets el que anàvem a fer i perquè. El treball que hem fet ens ha ocupat una sessió i part d'una altra perquè hem fet un mural on es pot observar un arbre de l'amistat. Per fer-ho, primer he dibuixat sobre el paper una gran mà que feia de tronc de l'arbre i mentrestant els alumnes havien de dibuixar un gran cor en un full i pintar-ho d'un color. Quan he acabat de dibuixar el tronc, he cridat a cadascú d'ells per a que l'ompliren amb la punta dels seus dits pintats i alguns han posat també la mà.

Com la part baixa del mural pareixia buida, he decidit dibuixar també unes flors que han pintat els xiquets i així aprofitava per a que la pintura estiguera seca. Durant eixe temps, els alumnes havien acabat els seus cors i havien escrit dins d'ells paraules com amistat, amor, alegría...en anglès, clar. Quan he recollit tots els fulls, la professora d'Anglès i jo hem retallat els cors i els hem afegit amb pegament de manera que formaren la copa de l'arbre.

Per finalitzar, hem posat damunt el títol i hem explicat als estudiants que es tractava d'un arbre que representa l'amistat, totes les coses bones que fem i fan els amics i que cal cuidar-ho.

Un dia de traca

Com el centre li dedica una setmana sencera a les activitats de la setmana cultural no celebren les falles. L'única activitat fallera que es realitza és una globotà feta pels d'Educació Infantil, però com la majoria dels meus alumnes són fallers i s'han posat tristos al veure que era el primer any que no participen he decidit parlar amb la professora perquè fem quelcom relacionat amb les falles.

El trimestre està a punt d'acabar, així que cal preparar els portafolis de cada alumne amb totes les fitxes que han realitzat i buscar un dibuix per a posar-ho de portada. Com la tutora m'ha deixat encarregar-me d'això, he buscat dibuixos de falles fins a trobar alguns que pense que els ha agradat a tots. Mentres ells els pintaven els he posat música valenciana tradicional de fons perquè se sentiren més animats: el Ramonet, la manta al coll...

A més a més, com em dóna temps a anar cada dia a la mascletà sempre em pregunten si ha estat divertida, aleshores he decidit posar també un vídeo de la mascletà de hui que els ha encantat perquè era molt bona. Puc dir que hui ha sigut un dia molt faller i que els xiquets han eixit feliços.

El color dels somriures

Normalment, i sempre que puc, a l'hora del pati estic fora vigilant als xiquets encara que no li toque pati a la meua tutora. Una de les raons és perquè no m'agrada estar dins del centre tot el dia sense sentir l'aire, però també és perquè crec que durant els patis pots aprendre molt dels xiquets: els jocs als que juguen, el seu comportament amb la resta de companys d'altres cursos... una manera de conèixer-los més enllà de l'aula.

L'hora del pati de hui m'ha cridat molt l'atenció, perquè una de les meues alumnes s'ha apropat a mi i m'ha preguntat quin era el meu color preferit. Quan li he contestat que era el blau ha posat una cara de sorpresa i li he preguntat perquè li extranyava tant.

-Perquè el blau és el color de la tristesa- m'ha dit-, i tú eres molt alegre!

M'he quedat reflexionant en això perquè no m'esperava eixa resposta i no sabia cóm eixir de la situació. Aleshores li he preguntat que perquè deia que el blau era el color de la tristesa. La resposta ha sigut clara i directa:

-Quan veig un dibuix on algú plora les llàgrimes són de color blau.

Hem continuat parlant dels colors: que si el roig era estar enfadat, que el rosa era el color dolç... i cada vegada s'apropaven més xiquets a escoltar i participar en la conversació diguent què representava cada color per a ells. Ha arribat un moment en el qual no sabia de quin color haviem parlat i de quin no, aleshores els he volgut preguntar una cosa per a que reflexionaren sobre la relación entre els color i els sentiments.

-Si el color blau és la tristesa i el color roig la ira, quin és el color que representa l'alegria?- he preguntat.

-El groc!- ha contestat la mateixa alumna que s'havia apropat al principi i alguns alumnes més.

-I perquè?

-Obviament perquè és el color del sol- ha dit com si fora la resposta més evident del món-, i al sol sempre hi ha que dibuixar-li un somriure perquè està alegre.

Per sort, mentres responia ha tocat el timbre i els he dit que es foren a la fila perquè, sincerament, no sabia què respondre. M'ha paregut un tema molt abstracte com per a que uns xiquets de 1r de Primària puguen comprendre-lo! Però si una cosa m'ha quedat clara és que els alumnes, encara  que passes molt de temps amb ells, sempre poden sorprendre't!